02 d’octubre 2007

Massa atrafegat per asseure’m a escriure

Penjo aquesta nota ràpida per només per explicar-vos que aquesta setmana vaig una mica enfeinat preparant docència a la universitat i no sé quan podré penjar algunes reflexions personals que tinc pendents sobre el primer ple ordinari de la legislatura.


Espero poder-ho fer aviat. Amb una mica de sort, trobaré algun moment durant el proper cap de setmana. Aprofito per fer-vos notar que ja he penjat una nova enquesta a la barra lateral del bloc, sobre la “nova imatge corporativa” que es va aprovar amb els vots de CiU+PVA.


PS: Sembla ser que a l'Ajuntament de Viladecavalls ha arribat una carta com aquesta. Almenys això és el que l'Il·lustríssim va denunciar amb una trucada al programa de ràdio "El món a RAC1" la setmana passada. Com ja és habitual, tampoc hem tingut accés al document. No obstant, igual que en Jordi Comas -exalcalde de Matadepera- compta amb tot el meu suport, des d'aquí encoratjo a l'Il·lustríssim a mantenir-se ferm davant les amenaces del nacionalisme espanyol.

9 comentaris:

Roser ha dit...

Saps quina és la millor resposta a aquesta carta?? Dir que la bandera està a la tintoreria i que ja costa prou com per haver de comprar-ne una altra, que a l'ajuntament no estem en el millor moment per gastar diners. Conec gent que fa servir aquesta escusa!!! JAJAJAJAJA.
Desprès diran que sóm nosaltres els nacionalistes...

Anònim ha dit...

Jo penso que s'ha de complir la llei, per molt que foti... Si juguem al joc democràtic hem de començar per respectar les regles, tot i que els altres, els antidemocràtics, no ho facin. Sempre hi ha maneres de sortir bé, tal i com diu la Roser. Si la bandera és a la tintoreria i es rebrega una mica i li surten uns forats... són coses que passen.
De la mateixa manera, pel tema de la crema de les fotos del rei, si la gent volgués protestar contra la monarquia podria cremar dibuixos de ninotets amb corona, que no és delicte. Jo m'apunto. Si el que es vol és que sigui legal cremar fotos del rei JC (tot i que jo no ho trobo gaire encertat...) doncs que els partits polítics ho demanin, que algú reculli 500.000 signatures, etc. que es pot canviar sense modificar la constitució.
Jo penso que el que s'ha de fer és exigir que es cumpleixi tot el que hi ha a la Constitució, tot el que hi ha a l'Estutut i tot el que hi poguem afegir. Ni més, ni menys.

Lluís Soler Turu ha dit...

Hola Roser!
És la típica excusa, hehehe. Si aquesta carta no és un exemple del nacionalisme espanyol més ranci, algú ens haurà de dir què és...


Anònim,
L'article 4 de la Constitució Espanyola impedeix als catalans utilitzar lliurement la nostra bandera mentre que els espanyols tenen plena llibertat d'utilitzar la seva bandera. Per mi, això és una llei injusta. I les lleis estan fetes per servir els homes, no els homes per servir la llei. Jo considero que per fer front a una llei injusta, és legítim fer ús de la desobediència civil. I els representants del poble hem de tenir el coratge d'anar al davant.

En aquest sentit, sobre la crema de retrats, jo crec que cal fer passos per revertir la situació actual, on els poders judicial i mediàtics espanyols continuen atiant la catalanofobia. Jo no sóc partidari de cremar res, però em solidaritzo amb les persones i institucions que, en exercici del dret a la lliure expressió, poguessin veure's violentades per l'estat espanyol.

Finalment, només dir que cal anar amb molt de compte amb aquesta mena d'associacions espanyolistes perquè no són demòcrates, no ho han estat mai ni tenen la més mínima intenció de ser-ho. Només se serveixen parcialment de la democràcia -no els queda cap altra alternativa- per mirar de perpetuar la ideologia de Felip V de Borbó. Són al·lèrgics als valors democràtics, odien el dret a l'autodeterminació dels pobles i donen a Espanya un valor sagrat i espiritual. La histèria del seu nacionalisme els homologa amb el Ku Klux Klan. En fi, si volem defensar la normalització de l'ús dels símbols nacionals catalans, no ens queda més remei que plantar-los cara.

Anònim ha dit...

Hola de nou. Crec que no s'ha entès bé el volia dir i crec que en gran part, és culpa meva. Per una banda vull dir que havia fet una reflexió general arrel de la carta però sense comentar-la a fons i em sembla que no ho he fet bé. Aquesta carta és un símbol nefast del feixisme encobert i em sembla perfecte que els posis al costat del KKK. Això ho deixo clar. Tinc clar que aquesta associació només fa servir la llei pel que l’interessa i estic convençut, com tu dius, que només s’aprofita de la situació. De la mateixa manera, crec que és un gran avenç que aquesta gent hagi de recórrer a aquests jocs legals i no pugui fer el que li agradaria...
Per altra banda, coincideixo amb tu en què les lleis han de servir a la Humanitat, però també s’han de complir, perquè si no cauríem en una greu espiral de relativisme. Per això penso que sí s’ha de penjar la bandera, a la vegada que s’ha de fer tot el possible per canviar aquesta obligació.
Vull puntualitzar que l’article 4 de la Constitució no “impedeix als catalans utilitzar lliurement la nostra bandera mentre que els espanyols tenen plena llibertat d'utilitzar la seva bandera”. El punt 2 de l’article 4 diu que “els Estatuts podran reconèixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Aquestes s'utilitzaran juntament amb la bandera d'Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials”. És a dir, que l’article 4 limita (i exigeix al mateix temps) l’ús de les dues banderes als edificis i els actes oficials. Penjar només la bandera espanyola és tan il•legal com penjar només la catalana. L’ús lliure que els catalans puguin fer de la bandera és molt més ampli que el que puguin fer les administracions o els altres òrgans del Govern.
Vull deixar clar que no banalitzo el fet que la bandera espanyola pugui molestar algú i entenc que hi ha molta gent a qui agradaria que la senyera fos l’única bandera que pengés dels balcons municipals i dels d’altres institucions. De la mateixa manera penso que els partits polítics haurien de defensar d’una altra manera els símbols importants i crec que el fet de no poder fer servir la llengua al Congrés del Diputats és un exemple clar de què encara hi ha molta feina a fer. Però crec que el diputats catalans haurien de donar-li també la importància que el tema mereix i no tractar-ho com ho tracten. M’agradaria que el tema de llengua figurés als “pactes” que tots sabem que es fan als passadissos dels Parlaments (tots dos) i no que un diputat d’ERC s’enfrontés al President del Congrés cada vegada que fa ús de la seva llengua perquè, al meu parer, això fa més mal que bé. I en fa, com tu dius, per culpa d’una part del poder judicial i per un gran nombre de grups mediàtics que continuen atiant la catalanofobia. És contra això que s’hauria de lluitar, de fer boicot i de fer servir al desobediència civil. Difamacions diàries, sentències injustes i buits mediàtics (com el cas de l’Ordre del Fènix) sí que ens han de moure a actuar.

Per finalitzar, penso que, de moment, formen part d’un sistema que, de millor o pitjor manera, ens permet fer moltes coses (no totes) sense haver de recórrer a la desobediència civil. Al meu parer, aquest dret legítim (el de la desobediència civil) s’hauria d’utilitzar sense dubtar en comptades ocasions però suposo que cadascú és lliure de pensar quan l’ha de fer servir.

P.S. Podries corregir la paraula Estutut del meu comentari anterior i canvia-la per Estatut?. Es tracta d’un error. Gràcies.

carles call ha dit...

M'encanten aquest tipus de debats...segons jo ho veig no l'hi falta raó a l'anònim, Lluís a vegades sembla que ens l'agafem amb paper de fumar, perquè no comencem ,per exemple, per demanar que la senyera onegi a tots els edificis oficials de catalunya... recordo aquell mític tall de veu d'en Carod "on és la bandera catalana a les casernes de la guàrdia civil", a vegades sembla que ells(segurament perquè ens porten algún segle d'avantatge) saben jugar millor les seves cartes

Lluís Soler Turu ha dit...

El comentari del Carles lliga precisament amb el que volia dir. Quan afirmo que l'article 4 de la Constitució Espanyola impedeix als catalans utilitzar lliurement la nostra bandera mentre que els espanyols tenen plena llibertat d'utilitzar la seva bandera, el que vull manifestar és que la Senyera ha d'onejar per llei sempre acompanyada de la bandera espanyola als edificis oficials de Catalunya, però no pot fer-ho sola, no ho pot fer lliurement. A mi no em sembla malament que als edificis dels cossos i forces de seguretat de l'estat, per posar un exemple, o que als edificis dels ministeris hi onegi lliurement només la bandera espanyola. Ho trobo normal. Són organismes espanyols, i una Senyera onejant no hi pinta res allà. Conseqüentment, crec que cal normalitzar que la nostra bandera onegi lliurement als edificis oficials de Catalunya, i que ho faci lliurement, que ho faci sola. Segons els seus arguments, els dels que s'autoanomenen "constitucionalistes", tan espanyola és la bandera espanyola com la bandera catalana. Doncs jo em pregunto: quina necessitat hi ha que a la Generalitat o als Ajuntaments catalans estiguem obligats a penjar les dues banderes i que als edificis oficials que depenen de l'Estat Espanyol hi pugui onejar lliurement la bandera espanyola?

Quina és, aleshores, la raó que marca la prioritat judicial? Doncs és evident que el símbol que oneja. No és el mateix que en un balcó d'un edifici oficial onegi només un símbol català o que ho faci un símbol espanyol. La senyera ha d'anar sempre acompanyada de l'espanyola i no fer-ho suposa incórrer risc de delicte, però quan es dóna a la inversa no passa res.

Sobre la desobediència civil, ho torno a repetir: jo considero que per fer front a una llei injusta, és legítim fer ús de la desobediència civil, ja sigui per una qüestió de normalització de símbols, o per convocar un referèndum de consulta al poble català. I, com ja vaig dir l'altre dia, els representants del poble hem de tenir el coratge d'anar al davant.

PS: Anònim, els autors dels blocs no podem modificar els comentaris que pengen els lectors. No pateixis, ha quedat clar que es tracta d'una errada.

Anònim ha dit...

Hola, em sembla molt bé el que dius i respecto la lluita per aconseguir que només onegi la Senyera. T'he de dir que a mi em va bé que onegin totes dues. Tan de bo es poguessin debatre aquests temes als Parlaments d'una manera cordial com ho fem nosaltres... Bé, sort i continua amb el blog que és molt bo.

carles call ha dit...

I no creus que en treuriem més si ho féssim al revés... no es obligatori, doncs vinga a exigir via judicial edifici per edifici que onegi la senyera... la carta que tu mostres et pot fer tot el "repelús" que vulguis però (i consti que no sóc cap expert), però em sembla que amb la llei a la mà tenen tota la raó, no? (una altra cosa es que la llei no ens agradi), jo només veig dues sortides o canviem la llei o plagiem la carta canviant-li la direcció per exigir que la senyera onegi on no ho fa... el demés em sembla que es una mica picar ferro fred

Lluís Soler Turu ha dit...

Ànonim,

Totes les opinions són respectables i jo també respecto molt el teu punt de vista, encara que no el comparteixi. Coincideixo completament amb tu que el més important és poder-ne parlar amb tranquil·litat i de forma cordial. T'agraeixo molt els elogis al bloc.


Carles,
Jo crec que no val la pena dedicar esforços a exigir que la Senyera onegi als edificis oficials que depenen de l'Estat Espanyol. Tampoc crec que els grups majoritaris del congrés dels diputats (POSE i PP) estiguin disposats a canviar la llei en aquest sentit. Ja hem vist com han retallat el nou Estatut...

Jo crec que una oferta de canviar les lleis per part dels partits polítics espanyols majoritaris (PSOE i/o PP), o una oferta d'avançar cap a un veritable estat federal, només les faran quan detectin que Catalunya té possibilitats reals d'assolir la independència de forma imminent. I és aquí on hem de dedicar esforços. Després de trenta anys de règim constitucional, després de veure que els esforços dels partits catalans per estendre la mà a Espanya han estat inútils i de demostrar-se un cop més que federalitzar Espanya és impossible, perquè a Espanya el federalisme no se'l creu ningú -només els catalans-, precisament perquè cap dels partits majoritaris espanyols no té cap intenció de canviar res, ara no cal perdre més el temps. Ara és el moment de treballar per avançar cap a la independència. Govern i gent, societat civil i institucions. La unitat és la clau de l'èxit.